JOAN SAFONT/photography

Retrats d' arreu del mòn.

2010-09-07T02:23:00.001-07:00

Viatjar, correr y trenar imàtges per el record. gaudir de la llum y la gent.

La ceguera a Africa.

2010-03-01T14:18:00.001-08:00

Nora Bär
LA NACION
Hasta el año último, en Kolofata, una región del norte de Camerún lindante con Chad y Nigeria, en la que habitan 118.617 personas, el 95% de las cuales son iletradas, uno de cada tres chicos sufría de tracoma, infección que se manifiesta inicialmente como una conjuntivitis, pero que sin tratamiento produce una grave irritación en los párpados, ulceraciones oculares y cicatrices que pueden conducir a la ceguera.
Hoy puede decirse que gracias a la tarea denodada de un argentino, el bioquímico Pablo Goldschmidt, esa cifra acaba de reducirse casi un 80%, según una evaluación realizada por la Organización Mundial de la Salud (OMS) y el Ministerio de Salud del lugar.
"Los resultados de este proyecto de tratamientos de masas en situaciones de miseria extrema son inesperados -cuenta Goldschmidt, que reside desde hace 29 años en París y está de paso por Buenos Aires-. Los expertos de la OMS quedaron impresionados porque, con una sola visita a los pueblos, el tratamiento de todos los chicos y la educación a las mujeres y las nenas para mejorar la higiene, la prevalencia de infecciones que producen ceguera bajó casi 80%. Se esperaba un descenso del 15 al 25%."
El investigador argentino (¡que en nuestro país se recibió también de bioquímico y psicólogo entre los 21 y los 24 años!) trabaja en el Centre National des Quinze-Vingts , el hospital nacional de oftalmología de la capital francesa . Allí recibió el pedido de ayuda de las autoridades de Kolofata, un lugar en el que no existen ni electricidad ni cloacas ni agua corriente.
Hacía falta alguien que organizara la campaña de detección de tracoma y consiguiera el dinero para los tratamientos, los camiones, las motos y los enfermeros. Goldschmidt lo hizo, pero además desarrolló una formulación en gotas del medicamento empleado (la azitromicina), que evitó su desvío a los burdeles (donde se lo utiliza para tratar enfermedades venéreas, como la gonorrea y la sífilis). Esta nueva presentación, asimismo, resultó mucho más económica que la tradicional, en pastillas: 90 centavos la dosis frente a cuatro dólares.
"El tracoma es una catástrofe sanitaria -cuenta Goldschmidt-. Está considerada una prioridad dentro del grupo de las «enfermedades olvidadas», porque [en Africa, en Asia y en poblaciones aborígenes de Australia] hay ochenta millones de personas que la padecen. Este año, hay entre cinco y seis millones de ciegos por esta causa. ¡Y es una ceguera evitable con apenas 90 centavos de dólar!"
La tarea, por supuesto, no fue fácil. Tuvo que volar hasta Chad y atravesar campos minados para llegar a Kolofata, donde comandó un pequeño "ejército" de 250 agentes comunitarios que colocaban las gotas a todos los integrantes de la familia, puerta a puerta, desde el amanecer hasta el anochecer.
"Las normas aceptadas especifican que si más de un 10% de los chicos están afectados, tenés que tratar a todo el pueblo -explica-. En 2006, hicimos un estudio y encontramos un 31% de prevalencia. Tuvimos que tratar a más de 100.000 personas en tres semanas. Lo terrible de esta enfermedad es que su única manifestación son unos granitos por dentro del párpado, que se pone rugoso como un papel de lija. Si no se cura antes de los diez años, la continua fricción opacifica la córnea y sobreviene la ceguera."
Y enseguida agrega: "Construir y mantener letrinas; darles jabón a las mamás y enseñarles a usarlo para que laven las manos y las caritas de los chicos una vez por día, porque la gente que tiene tracoma no sabe lo que es el jabón. Sólo con esto, el tracoma ya disminuye a la mitad. Y si baja el tracoma, también disminuyen la polio y la lepra... Pero a nadie parece importarle..."

LA RIERA d' ARENYS DE MUNT TE COLORS!.

2009-09-15T01:30:00.001-07:00

ARENYS DE MUNT 13/09/2009. UN EXIT

2009-09-13T12:40:00.000-07:00

Just quan el sol es comença a endolçir el país s'engega.
Avui Arenys de Munt ha estat la capital democràtica del nostre pais.La gent ha surtit al carrer amb seny e indignació per l'opresió del estat español camuflada al darrera dels nostres governants que com a mostra del seu poc interés pels interesos catalans han posibiliat i adrecat la prohibicio d' aquest referendum i alhora permés l' espectacle de circ de la ultradreta española que han arrodonit una colla de brétols provocadors uniformats i embolicats amb signes feixistes i que han estat la riota dels asistents.
El poble ràs ha fet festa major i en una lliço de convivéncia ha anat a les urnes sota una pressió molt especial.. Mai el poble habia escoltat i vist tan aprop un elicópter de les forces d'ordre ni tants cotxes dels mossos.
Arenys de Munt es caracteritza per la seva serenor i avui ha estat en el ,punt de mira de moltes televisións i medis informatius i es ara un referent per altres poblacións .
Com es habitual els qui donen la cara sempre son els mateixos. M' agradaria saber demà qui es voldrà posar els galóns i els mérits que avui com a Madrid no han estat capaços de defensar.
Penso que si volem decidir necesitem liders en qui creure de debó. Mentretant la nostra senyera es desfil-la constantment en el seu oneig en un cel cada día més estranger.

Text i fotos JoanSafont.

SICILIA i EL FOC INTERN

2009-08-28T12:03:00.000-07:00

Sicília i els seus volcans ofereixen al viatger imatges quasi irreals sorprenents i captivadores.
Mentre l' Etna presideix les illes Eòlies s' arrengle'n en un escenari majestuós y punyent.
La natura feréstec escup embolcalls de sofre com anunci de la seva força interna, com qui ens recorda qui mana en tot moment en la rauxa permanent en que vivim.

Retrats de la Provença.

2009-05-05T01:44:00.000-07:00

Sovintejo la Provença cercant-ne la llum y capturant-ne imàtges.
La seva gent sent profundamet les arrels i les manifesta profusament. M' agrada trovar capricioses mirades i fixar moments .Impressions des de la Camargue.
El país de la llum , del color, dels ocells i les flors, ha captivat els pintors impressionistes.
Es lògic que avui dia sigui també una plataforma per a acollir les diferents formes d'expressió plàstiques . Arles una ciutat d'origen Celta colonitzada pels grecs es va convertir en romana l'any 46 a Ct. El Cesar va portar-hi els legionaris veterans.
Va ésser la època daurada de la " Petita Roma de les Galias". Un gran centre religiós enn els inicis del cristianisme.
Arruïnada per les invasions de l' Edat Mitjana, reneix amb força al segle XII.
Resumint una ciutat amb 2000 anys d'història.
Des de 1981 L' UNESCO ha declarat els monuments Romans i romànics Patrimoni Mundial de L'Humanitzat i Arles es considera avui. Ciutat d' art i Historia.
També forma part de l' AVEC. ( Aliança de Ciutats Europees de Cultura).
Cada juny Arles es la cita obligada pels fotógrafs d'autor en " Les reencontres d'Arles".
Envoltada d'aiguamolls i rectilínies carreteres que flanqueja'n zones de una bellesa incomparable ens sedueix.

El Montblanc creix 2,15metres.

2007-10-20T02:06:00.000-07:00

Fotografia del Montblanc de Tacul. ( una dels tres cims del massís). posiblement la més aerea. ( Poden apreciar-se diverses cordadas ascendint vorejant els inestables seracs.) Foto realitzada el dia 7 d'Agost d'aquest any. El Mont-Blanc, el cim dels Alps, ha augmentat la seva altitud en 2,15 metres en els últims dos anys, a causa d'un increment de les nevades en el cim.
Arriba així als 4.810,9 metres d'altitud Segons els càlculs realitzats a mitjan setembre per geómetras del departament francès d'Alta Saboya, que s'han reunit aquest dissabte en Chamonix, l'elevació del bec respecte als mesuraments de 2005, coincideix amb un considerable augment del seu volum.
En concret, el volum del casquet de gel en el Mont-Blanc, que en 2005 s'havia estimat en 14.000 metres cúbics en 2005, ha passat dos anys més tard a 24.000 metres cúbics. Segons els meteoròlegs presents en l'assemblea d'experts que han participat en la investigació, l'increment es deu als desajustaments climàtics.
La raó no és que hagin augmentat les precipitacions de forma general en els Alps, però sí la distribució sobretot per una major presència de vents de l'oest. I mentre les glaceres van fonent-se a baixa altitud, per sobre dels 4.000 metres, com qualsevol precipitació cau en forma de neu, l'augment d'aquelles a l'estiu incrementa la capa de gel.
A l'hivern la neu és molt freda, no es pega i la hi arrossega el vent, però la de l'estiu s'adhereix molt més fàcilment a la glacera.
Fotografia. Joan Safont

Els silencis del aire.

2007-10-13T08:21:00.000-07:00

La màgia del silenci.
Les imatges prenene dimensions i aspectes diferents quan alcem el vol, just en aquest moment en que les aus migren a destins mes acollidors, nosaltres emprenem un vol màgic a la Capadocia.
Els silencis sublims i eterns permeten gaudir del espectacle natural.
El viatger sovint es perd somniant.
Volar es màgic, diferent.

Regressio de les glaceres. MONT BLANC.

2007-09-17T09:35:00.000-07:00

(L'espessor de les glaceres es redueix entre un 2 i un 3% cada any)
Les glaceres de tot el món han perdut anualment prop de l'1% de superfície durant l'últim quart de segle, però en els últims anys aquest ritme s'ha accelerat fins a rondar entre el 2 i el 3%, segons ha informat el Servei d'Observació Mundial de Glaceres (WGMS). "En només vint anys l'espessor del gel de les glaceres s'ha reduït prop de 10 metres mesurats en el seu equivalent en aigua, cosa que suposa una pèrdua de prop del 20%", segons un expert de l'organització, que col·labora amb el Programa de l'ONU pel Medi Ambient (UNEP).

Les dades de l'estudi, que vincula aquest fenòmen directament amb el canvi climàtic, s'han obtingut de l'observació sistemàtica de vuitanta glaceres de tot el món, on s'ha observat una pèrdua de massa de gel constant des del 1980.

Però el que més preocupa els científics del WGMS és que des del 2000 la pèrdua anual de gruix ha estat d'una mitjana de 0,6 metres equivalents d'aigua, cosa que suposa 1,6 vegades més que el que es va mesurar durant la dècada anterior i 3 vegades més que als anys vuitanta.

Tot i que l'organisme encara no té dades disponibles per al 2006, un expert de l'organització ha assegurat que en molts llocs del món aquest ha estat l'any més càlid de la història, cosa que fa preveure que es mantindrà l'acceleració registrada en els últims anys.

En referència a aquestes dades, el subsecretari general de l'UNEP, Achim Steiner, ha indicat que "posen de manifest els ràpids canvis que han tingut lloc darrerament al planeta com a resultat del canvi climàtic".

En aquest sentit, Steiner ha recordat que les glaceres són una important font per als rius, ja que acaben proveint l'aigua per beure, per a l'agricultura i per a la indústria de milions de persones.

El primer de la corda.

2007-08-24T01:24:00.001-07:00

El Primer de la corda.
En la muntanya com en la vida caminem sovint per la aresta i si es redreça fixem la vista defugint el vertigen del passat i del futur. Es important tenir mà ferma i decisió , malgrat es més fàcil tenir un "primer de la corda" que ens faciliti la tasca.
( Fotografia a els alps francesos agost 2007.)

Neix el dia al país de la llum

2007-05-16T09:22:00.000-07:00

Nepal època monsònica. Pels camins emergeixen personatges misteriosos enmig de la boira.
Al carrer els colors revesteixen mims i expressions aiguabarreig de mística religiositat i l'alegria natural d'aquest poble.

Parlem de les olors

2007-05-14T09:39:00.001-07:00

Netejant el bosc. ( Nepal ).

Com l'etnòleg aguditza la precisió olfactiva que li permet trobar un vi entre centenes , sense vol ésser presumptuós voldria dir-vos que certes sensacions que han entrat en la meva memòria per via del olfacte s'han repetit amb constància en els darrers anys.
Caminant per Londres , o per París ensopegues amb instants que el olfacte et transporta a Delhi , Dubai, Kathmandú . De sobte atribueixes colors als olors i quasi música de fons.
Tornem al Nepal... com si l'elevat grau d' humitat i la boira que es manté a pocs metres de terra clogués més l'ambient i no en deixés escapar els orígens , els mercats de Katmandú , Pokhara , Namche, esdevenen rics i explosius en sentors subtils , àcids , fins fils d'essències , olis , sàndals, fruits frescos , cànem , llana de yack. Querosè , mantega , arròs , tabac , quitrà , pells , curri , safrà ,pebre , soja , etc. ..
A les rutes de trekk , aquests olors son vius i es transporten i barregen amb la pols del camí i les màrfegues envellides amuntegades sobre antics pallers.
Avui intento anotar aquestes petites sensacions que diferencien cada estança mentre gaudeixo d'unes pomes petites i delicadament àcides que m ha ofert en Narayan . Son semblants a les que es conrea al País Basc per la confecció de la sidra i tant diferents a les que el record de infantesa hem transporta a casa dels meus oncles naturistes.
Si fos possible editar una guia amb les olors incloses.........