La perversió de les imatges i el rerefons maleït dels qui les volen utilitzar.
Sovint captem instants que guardem en el nostre rebost particular, imatges que restaran allí com a petjada de la traça del poble.
Hi ha moments en què dubto de publicar-les perquè ningú les pugui fer servir amb finalitats molt diferents de les que porten incloses en el seu ADN particular.
En els moments decisius en què ens movem on la mentida forma part del llenguatge i gairebé n'és l'accent. Em nego a contribuir a la desinformació

.Aquest és un dels casos. El 17 de novembre els CDR convoquen un tall de l'autopista per cridar l'atenció sobre la llibertat dels presos polítics. Mataró en peu es mou com una sola peça com mai s'havia vist.

L'acte es mou en convivència pacífica i quasi festiva i assoleix al migdia la part alta de la ciutat envaint ambdues direccions dels accessos a l'autopista. 
Mossos i policia local controlen la situació i no es registri cap incident

.
L'endemà els diaris de l'estat publiquen una fotografia amb uns nens asseguts a terra i certifiquen que era obre dels pares que els posaven com a escuts humans per potenciar l'efecte propagandístic.

El ministre mostrava la foto en el Congrés com a prova del fet i lògicament tots els diaris afectes en feien portada.
La realitat era ben diferent. Durant més de dues hores no va circular cap vehicle per la zona i es podien veure famílies senceres passejant i grups jugant apilota o ajaçats per terra. I amb tot moment sota el control de les forces de seguretat vetllant per aquesta.

Aquest document deixa clar la realitat. Els pares amb cotxets inclosos passegen per un espai insòlit buit de vehicles i malauradament en una selfie massa innocent posen en safata als qui cerquen la polèmica una imatge que porta molta polseguera.
Ara en vista de com actuen els qui reprimeixen la veu del poble possiblement no recomanaria a ningú portar nens ni avis a una concentració com aquesta. Però tampoc podíem pensar que els nostres avis corrien perill anant a votar.

Que lleva Pablo Iglesias en su mochila?.

 Que lleva Pablo Iglesias en su mochila?.

Fa dies que vaig escriure al meu blog aquest text que ara torna a ser protagonista. No som moneda de canvi ni la bala a la recamara per qui veu enfonsat el seu projecte. Quan interessa tot és bonic més no mereix el respecte. Amb el pas del temps els nostres ulls descobreixen els que se'ls veu el llautó.Fóra bonic però no ens enteneu.

• Viaja sin peso, lo justo para un ataque rápido.
• Con las prisas olvida los modales, más de una lección de historia del país donde viaja y también contrastar sus fuentes de información. En su maltrecho equipaje se revuelven el desprecio, la mentira y el afán de notoriedad.
• Es imposible no ofender a quienes nuestros padres otorgaron un certificado de nacimiento plural y asimismo ayudaron a crecer esta tierra haciéndosela también suya.
• Poco podían pensar que alguien vendría a invocarles como deben actuar… a morder…… Al escuchar su rancio discurso sentí vergüenza ajena y una rabia contenida ante tal suerte de disparates que lejos de sumar un todo muestran un vacío total. Mire Pablo recoja sus alforjas mal prietas componga el gesto i si es posible desande un camino que jamás debió emprender.
• Usted es un Don Nadie para aconsejar a quienes mantienen con orgullo sus orígenes en esa tierra que fue de acogida y hoy su patria, los mismos que hoy van a decidir su futuro mal le pese. Si algún día vuelve ate bien el atillo y compóngalo con orden, limpio de ofensas y subterfugios.

Streetphotography

Sant Jordi 2016. contrastos.

Una diada que el poble ha fet seva. Esperit cultural reivindicatiu en ordre. La cultura i el llibre com a arma. Vet aquí quin poder!. L'escalfret d'un poble que es veu obligat des de fa anys a mantenir la flama encesa com calgui. Eren temps on anàvem a Prades de Conflent a la universitat d'estiu que perdura com a símbol. Les entitats culturals , excursionistes i musicals han fet palesa la seva importància cabdal per custodiar el nostre tresor més preuat per què l'espoli d'un règim opressor no el pogués fer bocins. Encara ara grups com PP i Ciutadans breguen per desmantellar estructures que segueixin la seva tasca de guerrillers actius envers no el passat si no del present que pot ser el futur del nostre país i dels nostres fills.

Com a comunicador i com a fotògraf m' agrada sortir al carrer i testimoniar cada instant.

L’home que entén als catalans.

L’home que entén als catalans.

Cotarelo és un nacionalista espanyol amb principis incompresos pels qui consideren nacionalistes a l'altres ... Als bascos, als catalans i que la seva miopia política els porta poc més d'un mil·límetre del seu nas. Hereus del franquisme imposen a tots el que volen escollir com i on viure la llei del imperio. Incapaços d'entendre el concepte nacionalista.

Escoltar a Ramon Cotarelo és encara millor que llegir-lo perquè dibuixa amb la mirada i accentua amb el somriure cada frase. És un gran comunicador amb el qual mantinc un contacte ciber-epistolar i que aquesta setmana he pogut saludar personalment i fer-ne el retrat.

 Ramon Cotarelo allibera les seves conviccions i transmet contundentment pensaments.


Segueixo atentament la seva obra i els seus escrits com a referent. L'estudi de l'aferrissament per tot el que és nostre i per què sempre m'he sentit considerat tractat pels qui ens han manat d'ençà que tinc ús de raó com un poble que forma part d'una conquista i sobre el que matenen "el dret a cuixa". Pertanyo a una generació postguerra amb un pare que se sentia orgullós d'en els seus temps de servei tenir com a feina netejar les sabates a Manuel Azaña a la Torre Salvans a Matadepera prop de Terrassa l' any 1936.

• Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor. El seu currículum acadèmic, així com una relació dels seus articles en revistes acadèmiques, ponències en congressos, pròlegs es troba a la seva pàgina web de l' UNED .

• Al llarg de la seva vida acadèmica ha seguit diverses línies d'investigació preferents a les quals ha fet diferents aportacions.
•  La seva obra Els partits polítics (Madrid: Sistema, diversos anys) va ser llibre de text a les Facultats de Ciències Política. En aquest terreny de textos i manuals, també va aportar una Teoria de l'Estat i Sistemes polítics (escrit amb Andrés de Blas, Madrid: UNED, 196) i unaIntroducció a la Ciència Política (coeditat amb Juan Luis Paniagua Soto, Madrid: UNED, 1987 ).
• També s'ha orientat al cultiu de la teoria i la pràctica de l'impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el procés polític, singularment internet i la seva importància en el sorgiment d'un camp nou d'acció política definit com Ciberpolítica.Són nombroses les seves publicacions en aquest camp i no només publicacions. 
• Cotarelo és també un ciberactivista, autor d'un bloc,Palinuro , molt conegut, amb una mitjana de 3.000 visites úniques diàries. Igualment compta amb una forta presència a les xarxes socials, amb més de 20.000 seguidors a Twitter .

 Palinuro és la renovació constant del llenguatge calidoscòpic on la realitat del poble i qui els mana s’emmiralla. Els meus matins els comparteixo amb la lectura dels seus articles tot redibuixant fesomies i gestos d’uns mims interpretats pels titelles del govern.

Tenim pendent una xerrada amb aquest personatge carismàtic i d'un llarg i atapeït contingut polític que és desencadenant i revulsiu per les institucions que no tenen ni han tingut mai cap interès que no sigui crematístic pel nostre país.

La ceguera a Africa.

Nora Bär
LA NACION
Hasta el año último, en Kolofata, una región del norte de Camerún lindante con Chad y Nigeria, en la que habitan 118.617 personas, el 95% de las cuales son iletradas, uno de cada tres chicos sufría de tracoma, infección que se manifiesta inicialmente como una conjuntivitis, pero que sin tratamiento produce una grave irritación en los párpados, ulceraciones oculares y cicatrices que pueden conducir a la ceguera.
Hoy puede decirse que gracias a la tarea denodada de un argentino, el bioquímico Pablo Goldschmidt, esa cifra acaba de reducirse casi un 80%, según una evaluación realizada por la Organización Mundial de la Salud (OMS) y el Ministerio de Salud del lugar.
"Los resultados de este proyecto de tratamientos de masas en situaciones de miseria extrema son inesperados -cuenta Goldschmidt, que reside desde hace 29 años en París y está de paso por Buenos Aires-. Los expertos de la OMS quedaron impresionados porque, con una sola visita a los pueblos, el tratamiento de todos los chicos y la educación a las mujeres y las nenas para mejorar la higiene, la prevalencia de infecciones que producen ceguera bajó casi 80%. Se esperaba un descenso del 15 al 25%."
El investigador argentino (¡que en nuestro país se recibió también de bioquímico y psicólogo entre los 21 y los 24 años!) trabaja en el Centre National des Quinze-Vingts , el hospital nacional de oftalmología de la capital francesa . Allí recibió el pedido de ayuda de las autoridades de Kolofata, un lugar en el que no existen ni electricidad ni cloacas ni agua corriente.
Hacía falta alguien que organizara la campaña de detección de tracoma y consiguiera el dinero para los tratamientos, los camiones, las motos y los enfermeros. Goldschmidt lo hizo, pero además desarrolló una formulación en gotas del medicamento empleado (la azitromicina), que evitó su desvío a los burdeles (donde se lo utiliza para tratar enfermedades venéreas, como la gonorrea y la sífilis). Esta nueva presentación, asimismo, resultó mucho más económica que la tradicional, en pastillas: 90 centavos la dosis frente a cuatro dólares.
"El tracoma es una catástrofe sanitaria -cuenta Goldschmidt-. Está considerada una prioridad dentro del grupo de las «enfermedades olvidadas», porque [en Africa, en Asia y en poblaciones aborígenes de Australia] hay ochenta millones de personas que la padecen. Este año, hay entre cinco y seis millones de ciegos por esta causa. ¡Y es una ceguera evitable con apenas 90 centavos de dólar!"
La tarea, por supuesto, no fue fácil. Tuvo que volar hasta Chad y atravesar campos minados para llegar a Kolofata, donde comandó un pequeño "ejército" de 250 agentes comunitarios que colocaban las gotas a todos los integrantes de la familia, puerta a puerta, desde el amanecer hasta el anochecer.
"Las normas aceptadas especifican que si más de un 10% de los chicos están afectados, tenés que tratar a todo el pueblo -explica-. En 2006, hicimos un estudio y encontramos un 31% de prevalencia. Tuvimos que tratar a más de 100.000 personas en tres semanas. Lo terrible de esta enfermedad es que su única manifestación son unos granitos por dentro del párpado, que se pone rugoso como un papel de lija. Si no se cura antes de los diez años, la continua fricción opacifica la córnea y sobreviene la ceguera."
Y enseguida agrega: "Construir y mantener letrinas; darles jabón a las mamás y enseñarles a usarlo para que laven las manos y las caritas de los chicos una vez por día, porque la gente que tiene tracoma no sabe lo que es el jabón. Sólo con esto, el tracoma ya disminuye a la mitad. Y si baja el tracoma, también disminuyen la polio y la lepra... Pero a nadie parece importarle..."